Pasqual Mas

Pasqual Mas

Pasqual Mas i Usó (Almazora, Comunidad Valenciana, España, 1961) es un filólogo y escritor en valenciano y español.

Contenido

Biografía

Estudió Filología Hispánica en la Universidad de Valencia , donde se licenció en 1985 con un estudio sobre Alejandro Arboreda y el teatro Barroco valenciano. En 1991 consiguió en la misma universidad el grado de doctor con una tesis sobre las Academias literarias.

Es director de la revista internacional de teatro de calle Fiestacultura, la única publicación europea dedicada exclusivamente a esta clase de Artes de Calle y colaborador de Xarxa Teatre.[1]

Algunas obras suyas han sido traducidas al castellano y al francés.

Obra

Pasqual Mas es autor de libros de narrativa, poesía y teatro en valenciano y de numerosos estudios y ediciones críticas, tanto en valenciano como en español, publicados en Alemania, España, Estados Unidos y Francia. Sus estudios se han centrado en el Teatro Barroco Valenciano, Max Aub y Antonio Muñoz Molina. [2] [3]

Narrativa

  • 1993 La confessió. Camacuc, Valencia.
  • 1998 Salt en fals. Bromera, Alzira.
  • 2000 Pavana per a un home sense nom. Set i Mig, Benicull (Pavana para un hombre sin nombre, Ellago, Castellón, 2007).
  • 2000 Històries de la Frontera. Brosquil, València.
  • 2001 La cara oculta de la lluna. Bromera, Valencia.
  • 2002 L’amo del desert.
  • 2003 Contracontes. Brosquil, València.(Contracuentos Germania, Alzira, 2011)
  • 2004 Màssimes. Emboscall, Vic.
  • 2004 Diva. Tàndem, València.
  • 2008 Ecos de Berlín. Emboscall, Vic.
  • 2010 L'ombra del fènix. Documenta Balear, Palma de Mallorca.

Poesía

  • 1986 Bitàcola. Sant Feliu de Llobregat, Ayuntamiento
  • 1994 Els mots comunicants. Germania, Benicull.
  • 2001 Tauromàquia. Club Taurino Castellón.
  • 2002 Biblioteca de Guerra. Brosuil, València.
  • 2002 Intermezzo. Emboscall, Vic. (Traducido al francés y al español, 2003).
  • 2003 Nòmada. Viena, Barcelona.
  • 2006 Perversió del Tròpic. L'Aljamia, Sagunto. (Traducido al francés y al español, 2006).

Teatro

  • 2001 Estratègia per a una ciutat d’ombres. Germania, Benicull de Xúquer.

Estudios

  • 1987 La práctica escénica valenciana en el Barroco tardío: Alejandro Arboreda. Alfons el Magnànim, Valencia.
  • 1993 Justas, academias y convocatorias literarias en la Valencia Barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención. Universitat de Valencia.
  • 1993 De las Academias a la Enciclopedia. Alfons el Magnànim, Valencia. (VVAA)
  • 1993 Diccionario de literatura española e hispanoamericana.Alianza, Madrid.(VVAA)
  • 1996 Academias y justas literarias barrocas valencianas. Edition Reichenberger, Kassel.
  • 1997 La literatura barroca en Castellón. María Egual. Obra Completa. Sociedad Castellonense de Cultura. (Con Javier Vellón)
  • 1997 Xarxa Teatre. Quinze anys. Diputación de Castellón.VVAA.
  • 1998 Poesia Acadèmica valenciana del Barroc. Editition Reichenberger, Kassel.
  • 1999 La representació del Misteri a Castelló. Diputación de Castellón.
  • 1999 Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de académicos. Edition Reichenberger, Kassel.
  • 2000 Académies et societés savantes en Europe (1650-1800). Flamarion, París (VVAA)
  • 2002 Beltenebros de Antonio Muñoz Molina. Síntesis, Madrid.
  • 2002 A la deriva. Germania, Alzira.
  • 2006 La calle del teatro. Hiru, Ondarribia.
  • 2006 Castelló, del carrer al paper. Ajuntament de Catelló.
  • 2009 Justas valencianas del Barroco. Biblioteca valenciana, València.
  • 2011 Miguel Egual poeta i traductor almassorí del segle XVIII", Almasora Literària.

Ediciones

  • 1991 Manuel Vidal y Salvador: "La colonia de Diana". Edition Reichenberger, Kassel (VVAA)
  • 1992 José Ortí y Moles: "Aire, tierra y mar son fuego'". Edition Reichenberger, Kassel(VVAA)
  • 1994 José Ortí y Moles: Academia a las Señoras (1698).Edition REichenberger, Kassel
  • 1995 El mito de Edipo en la comedia baroca española. Alejandro Arboreda: "No hay resistencia a los hados. (VVAA)
  • 1997 Alejandro Arboreda: El más Divino Remedio y aurora de san Jinés. Peter Lang, New York.
  • 1998 Max Aub. Antología Traducida. Fundación Max Aub, Segorbe.
  • 1998 Antonio Folch de Cardona: Lo mejor es lo mejor. Edition Reichenberger, Kassel*
  • 1999 Guia de lectura de “Antología Traducida” de Max Aub. Fundación Max Aub, Segorbe.
  • 1999 La famosa representación de la Asunción. Diputación de Castellón.
  • 1999 Gaspar Mercader, Obra dramática, Edition Reichenberger, Kassel*
  • 2001 Max Aub. Obra Poética Completa. I. Poesía. IVEI, Valencia (VVAA)
  • 2005 Max Aub. Antología traducida. Visor, Madrid.
  • 2008 La famosa representación de nuestra Señora a los cielos. Institut Valencià de la Música, Valencia
  • 2008 Max Aub, Lamentos del Sinaí. Visor, Madrid.

Premios y reconocimientos

  • 1985 Premi Martí Dot de Poesia. Sant Feliu de Llobregat.
  • 1992 Premi Extraordinari Tesis Doctoral. Universitat de València.
  • 1999 Premi Ciutat de Sagunt de Novela. Ajuntament de Sagunt.
  • 2000 Premi Ciutat de Vila-real de Teatre. Ajuntament de Vila-real.
  • 2000 Premi Enric Valor de Novela. Diputació d’Alacant.
  • 2000 Medalla de Plata de l’Ajuntament d’Almassora.
  • 2002 Premi 25 d’abril de Poesia. Benissa.
  • 2003 Premi Josep Pascual Tirado. Narrativa. Castelló.
  • 2004 Premi Ulisses. Narrariva. Castelló.
  • 2005 Premio Artes Escénicas. Feria de Teatro de Leioa.
  • 2007 Premi Baltasar Porcel de Novela. Andratx.

[1]

Referencias

  1. a b Asociació d'Escriptors en Llengua Catalana [1]
  2. Asociació d'Escriptors en Llengua Catalana [2]
  3. «Agencia Española del ISBN».

Enlaces externos

  • Página sobre el autor de la Associació d’Escriptors de Llengua Catalana [3]
  • Página personal [4]
  • El autor en Qui és qui: [5]
  • Poemas traducidos al español y al francés: [6]

Wikimedia foundation. 2010.

Игры ⚽ Поможем написать курсовую

Mira otros diccionarios:

  • Pasqual Maragall — Saltar a navegación, búsqueda Pasqual Maragall i Mira …   Wikipedia Español

  • Pasqual Scanu — Saltar a navegación, búsqueda Pasqual Scanu (Alguero 1908 Sassari 1978) pedagogo y escritor alguerés en catalán e italiano. Se licenció en Roma y fue maestro de escuela y más tarde director escolar en la Provincia de Sassari (1937 1975) . Se… …   Wikipedia Español

  • Artur Mas i Gavarró — The Right Honourable Artur Mas i Gavarró 129th President of …   Wikipedia

  • Artur Mas — Saltar a navegación, búsqueda Artur Mas Gavarró …   Wikipedia Español

  • Artur Mas — Portrait d Artur Mas, en 2010. Mandats 129e président de la Généralité de Catalogne …   Wikipédia en Français

  • Manuel Pasqual — Nacimiento 13 de marzo de 1982 (29 años) Santa Señora de Piave, (Italia) …   Wikipedia Español

  • Artur Mas i Gavarró — Dieser Artikel oder Abschnitt ist nicht hinreichend mit Belegen (Literatur, Webseiten oder Einzelnachweisen) versehen. Die fraglichen Angaben werden daher möglicherweise demnächst gelöscht. Hilf Wikipedia, indem du die Angaben recherchierst und… …   Deutsch Wikipedia

  • Gemma Pasqual i Escrivà — Este artículo o sección necesita referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de Internet fidedignas. Puedes añadirlas así o avisar …   Wikipedia Español

  • Josep Pasqual Tirado — Josep Pascual Tirado (Castellón de la Plana, Comunidad Valenciana, España, 1884 1937) fue un escritor valenciano. Tombatossals, su mejor aportación, está considerada como la obra valenciana narrativa más perfeccionada de las primeras cuatro… …   Wikipedia Español

  • Alejandro Arboreda — El valenciano Alejandro Arboreda nació en 1650 y fue un hombre culto, ligado a la vida universitaria y con una temprana inclinación artística que le llevaría en 1682 a abandonar su cátedra “de código” en la Universidad de Valencia para probar… …   Wikipedia Español

Compartir el artículo y extractos

Link directo
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”