Enric Matalí i Timoneda

Enric Matalí i Timoneda

Enric Matalí i Timoneda

Enric Matalí i Timoneda nace en Valencia, en la calle del Mar 74, 4º piso, el 19 de diciembre de 1903 y fallece en la misma ciudad el 30 de diciembre de 1984. Su vida pública está marcada por y para la cultura de Valencia, y en su propia lengua: el valenciano.

Hijo mayor del matrimonio de Enric Matalí i Huguet, cerrajero valenciano, especialista en cajas fuertes y con taller propio y de Isabel Timoneda i Alcober, natural de Valdeltormo, en la comarca de la Matarraña, aragonesa de habla catalana. Estudia en la Alianza Francesa, dejando sus estudios al fallecer su padre.

Desde muy joven perteneció a la Sociedad Filarmónica de Valencia, tomó parte de diversas juntas directivas (era vicesecretario cuando falleció), encargado durante muchos años de la contratación, recepción y ensayos de orquestas y solistas, mantenía correspondencia y amistad entre otros con José Iturbi, Arthur Rubinstein, Joaquín Rodrigo, Enrique García Asensio, Montserrat Caballé y Lucero Tena.

En la faceta valenciana, su amistad de juventud con el pediatra Miguel González Gramage y su primo Vicente Sorribes Gramage, cura párroco de Rocafort (único pueblo donde la misa se celebraba en valenciano después de guerra), así como de Ricard Sanmartín i Bargues, editor del Pensat y Fet, le llevan a la Sociedad Lo Rat Penat y el año 1951, con la autorización de su Presidente Manuel Gonzalez Martí, inician los Cursos de Lengua Valenciana Els Cursets, bajo la dirección de Carles Salvador i Gimeno, siendo su secretario hasta 1975.

Se matricula, y sigue, los primeros cursos de valenciano que imparte el profesor D.Manuel Sánchis Guarner,los años 1954-1955 en la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Literaria de Valencia.

El 13 de febrero de 1955 fue nombrado secretario de la entidad, y se hizo cargo desinteresadamente de la administración completa de la primera edición del Diccionario Valenciano y de la Rima de Francesc Ferrer i Pastor. Fue socio de Lo Rat Penat, aun no estando de acuerdo con las cuestiones ortográficas posteriores. La Junta de Gobierno de la entidad, el día 17 de enero de 1985, bajo la presidencia de Joan Gil i Barberà y la secretaría de Vicent Ramos i Catalayud, expresó su condolencia por su fallecimiento.

El año 1953 Alejandro García Planas de la revista Pentagrama constituye con la presidencia del Alcalde de Valencia Adolfo Rincón de Arellano, la Junta Pro-Monumento al Maestro José Serrano, por suscripción popular, y es nombrado Enric Matalí contador hasta 1965, que se entrega el monumento.

Desde el año 1950 fue miembro del Centro de Cultura Valenciana, y Cronista Oficial de L'Enova (València)

El año 1962 por designación de En Gaietà Huguet i Segarra fue miembro de la Fundación Gaietá Huguet de Castellón.

Obras en que se le cita

  • ""Diccionari Valenciâ i de la Rima"" "Francesc Ferrer Pastor"" i ""Josep Giner""

Editorial Frederic Domenech,S.A-Valência"" 1956

  • Llengua i política. Cultura i nació. Un epistolari valencià durant el franquisme. Alfons Cucó y Santi Cortés. Edicions 3 i 4. Valencia. 1997.
  • No tot era Levante Feliz. Nacionalistes valencians. 1950-1960. Xavier Ferré. Edicions Alamtor. Benicarló. 2000.
  • El valencianisme republicà a l'exili. Generalitat Valenciana. Comisió V Centenari del Descobriment d'Amèrica Encontre de dos mons. (El interés de esta comisión en el epistolario de Enric Matalí estriba en que se escribía con exiliados en México).
  • Manuel Sanchís Guarner 1911 1981. Una vida per al diàleg.Santi Cortés. Institut de Filología Valenciana y Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Valencia y Barcelona. 2002.
  • València sota el règim franquista. 1939 - 1951.Santi Cortés. Biblioteca Sanchis Guarner del Institut de Filología Valenciana. 1995.
  • Historia de Lo Rat Penat. Antonio Igual Úbeda. Ayuntamiento de Valencia. 1959.
  • Ensenyament i resistència cultural.Els Cursos de LLengua de Lo Rat Penat 1949 - 1975. Santi Coertés.Denes Editorial - PAIPORTA 2006.
  • [[MANUEL SANCHIS GUARNER}}.Un humanista valencià del segle XX . Santi Cortés i Vicent Josep EscartíJosep Escartí Soriano. Acadèmia Valenciana de la Llengua-València 2006
  • "" L'ENOVA 2007-Historia i Tradicions "".Regidoría d'Educació i Festes-Editat per "" Generalitat Valenciana "" i "" AJUNTAMENT DE L'ÊNOVA ""
Obtenido de "Enric Matal%C3%AD i Timoneda"

Wikimedia foundation. 2010.

Игры ⚽ Поможем сделать НИР

Compartir el artículo y extractos

Link directo
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”