- La Floresta (Lérida)
-
La Floresta 
Bandera
Escudo
País 
España• Com. autónoma 
Cataluña• Provincia 
Lérida• Comarca Les Garrigues Ubicación Coordenadas: • Altitud 316 msnm Superficie 5,44 km² Población 179 hab. (2010) • Densidad 32,9 hab./km² Gentilicio florestí / florestina Código postal 25413Alcalde (2007) Jaume Setó i Cornadó La Floresta es un municipio español de la provincia de Lérida, Cataluña, en la comarca de Las Garrigas, de pequeña extensión, situado al este de la capital comarcal.
Evolución demográfica 1900 1930 1950 1970 1981 1986 556 622 424 309 193 191 Contenido
Comunicaciones
Economía
Historia
El reduït terme municipal de La Floresta (5,69 km2) forma una franja allargada de nord a sud, al límit amb la plana d’Urgell. Es troba a 316 metres d’altitud, vora el torrent de la Femosa i té tot just 190 habitants.
Antigament el poble s’anomenava Castellots i estava situat a 1,5 km de l’actual. Per la Guerra de Successió, el poble fou totalment arrasat l’any 1707. El 1814 es va agregar a les Borges Blanques, fins que el 1836 la Diputació accedí a la seva “independència” ja amb el nom actual de la Floresta.
Les primeres notícies sobre Castellots, nom amb el qual s’ha conegut durant l’Edat Mitjana i bona part de la Moderna el terme de la Floresta, es remunten a les primeres dècades immediatament posteriors a la conquesta feudal de les terres de la plana lleidatana. Ja el 1168 sentim parlar d’una parròquia de Castellots, les rendes de la qual s’assignaren inicialment a la preposituria de Sant Joan de Lleida i, més tard, es destinaren al manteniment del càrrec del mestre de cor o “preceptor” de la Seu de Lleida.
Bona part de les dades inicials sobre aquest indret les obtenim d’un seguit de litigis que, entre 1170 i 1227, enfrontaren el Capítol amb diverses famílies de colons al voltant de la percepció del delme parroquial. A partir d’aquesta darrera data, els canonges catedralicis semblen haver assolit el ple control d’aquests recursos, els quals permutaren amb el bisbe Ramon de Siscar l’any 1239.
Castellots és el que anomenem un “terme mitjaner”, una entitat administrativa menor que sorgeix en l’àrea de contacte entre dues poblacions de major rang, que en aquest foren les de Borges Blanques i Arbeca. Atès que, alhora de dotar la nova població d’un territori propi, aquest s’havia de confegir llevant-lo als nuclis majors que el precediren en el procés de colonització, no era infreqüent que els senyors d’ambdues localitats matrius imposessin al nucli llavors naixent sistemes de govern duals, per tal de no trencar l’equilibri existent entre els nuclis majors.
Possiblement vingui d’aquesta inicial recerca d’un equilibri entre Arbeca i Les Borges Blanques la configuració bipartida de Castellots en dues meitats, una reial i una altra baronial, que es testimonien ja a partir de la segona meitat del segle XIII.
La meitat baronial anà a raure, l’any 1241, a mans de la família del Sanaüja, els quals la mantingueren en el seu poder fins a l’extinció d’aquesta nissaga el 1342 i la incorporació de llurs bens al capítol catedralici, on romangueren fins a la Desamortització.
Per contra, la meitat dita reial experimentà una major inestabilitat, pel que fa a la seva titularitat. Com a part d’un bloc patrimonial també integrat per Arbeca i les Borges de Salena (situada entre Arbeca i Mollerussa, era part de la Baronia d’Arbeca), aquesta meitat de Castellots va formar part, entre 1218 i 1273, del patrimoni dels Cardona, els quals el bescanviaren en aquesta darrera data amb els d’Anglesola, recuperant-lo de llurs mans amb anterioritat al 1343. Entre aquest any i el 1375, l’esmentat bloc fou posseït pel matrimoni format per Lluís Cornell i Beatriu de Cardona, per a partir de llavors, passar a mans de Jaume Roger de Pallars, qui en fou senyor fins el 1388, quan el vengué a Hug d’Anglesola, comte de Cardona. Des de llavors fins al segle XVIII, els Cardona exerciren un domini continuat sobre aquestes terres.
Entre el darrer quart del segle XV i començaments del XVI, els Cardona emprenen una transformació radical de les seves fortaleses d’Arbeca i Castellots, convertint-los, respectivament, en un gran castell-palau i en un pavelló de caça.
Començarem a sentir parlar ara, a partir de 1481, de “La Floresta”, això és, una gran possessió destinada a l’esbarjo, que hem de suposar densament arbrada i dotada de closos destinats a la reproducció d’espècies cinegètiques.
Així aquell any, Joan Ballester comprà a Violant d’Estorrent, vídua del cavaller barceloní Francesc d’Estorrent, una casa a la Floresta ( “domus prefate de la Foresta” ) que no sabem si identificar amb el castell, tot i que el preu pagat, 200 lliures, no sembla gaire alt. Sigui com sigui, aquest document és important per ésser el primer cop que veiem emprar el terme “Foresta”, mot que ja trobarem repetit en d’altres referències a partir de 1505, per designar terres o propietaris que fins llavors hom havia anomenat mitjançant el topònim Castellots. El 1814, expulsats els francesos, els veïns demanaren de convertir-se en ajuntament, però el corregidor de Lleida no els ho va concedir i el poble fou agregat a l’Ajuntament de les Borges.
En una sessió del 21 de novembre de 1836, ja establert el règim liberal, la diputació de Lleida accedí a la seva separació amb el nom de La Floresta (les actes usen el nom des del 18 de febrer de 1837).
Lugares de interés
El castell de la Floresta és una construcció que consta de dues parts: la torre i l’edifici d’habitatges. L’Església Parroquial, construïda l’any 1760, és dedicada a Sant Blai i està ubicada en el mateix edifici del castell.
A la plaça Mancomunitat hi ha una gran creu neogòtica, feta amb pedra. El Pou del Gel data dels segles XIV-XVI i es tracta d’una construcció realitzada totalment en pedra i on es guardava la neu que, premuda, durava fins ben entrat el bon temps. Era explotat pels ocupants del Castell, com a font d’ingressos a través de tributs.
Personajes célebres
Curiosidades
Posee la primera asociación en defensa de los gatos de toda la comarca
Bibliografía
Varios (1989). Guía de Catalunya. Todos los pueblos y todas las comarcas. ISBN 84-87135-01-3.
Enlaces externos
Categorías:- Localidades de las Garrigas
- Municipios de las Garrigas
- Localidades de la provincia de Lérida
Wikimedia foundation. 2010.
